29 de juliol del 2012

"I hate this city" The Master & Margarita

Sóc el dimoni perquè el fill de déu va existir. No tinc casa, no vinc d'enlloc, em quedo aquí ara, però no sé on seré demà.  Em diuen Woland, però em pots dir com vulguis. Amb aquest personatge misteriós es coordinen les múltiples històries d'un Moscou que comença una aventura comunista en paraules, surreal en els fets. Un dimoni no hi és tan estrany, tot i la parafernàlia utòpica del discurs imperant. Un mal és necessari per tan de bé impostat. Només un personatge omniscient, a més, pot veure la multiplicitat d'històries de comitès literaris mediocres i a la vegada d'escriptors esquizofrènics amb històries bíbliques.

Esclar, és una obra mestra ben articulada, no hi falta ni hi sobra res i tot té el seu sentit. Així, la història paral·lela de Ponç Pilat, qui comdemnà Jesús a la creu, és la història de l'inici de la humanitat occidental basada en dos eixos: la culpa i la misericòrdia. Tímidament, el text ha estat transformat per fer més evident aquesta relació. La misericòrdia com element distorsionador per al neoliberalisme, no hi ha espai per a la compassió. Jesús era un looser que treia de polleguera a Ponç Pilat, no hi ha espai per a loosers en una societat concebuda per ser pefecte com la de l'era comunista, sí que n'hi ha per a la nostra era, però sempre sota l'estigma de la inutilitat econòmica de l'outsider. La conclusió, doncs, és que no devia ser gaire fàcil ser un outsider que veu dimonis i éssers fantàstics als carrers de Moscou a principis del segle XX, tampoc devia ser gaire fàcil ser escriptor i enamorar-se.

L'amor, eterna presó dels amants poetes, però túnel de sortida de la realitat gris. Només el poeta i els amants fugen de la rectitud ja sigui amb gats bojos o cavalls alats. L'escapatòria és filla del mal, de bracet amb Woland, i de la reescriptura eterna de les veus de l'antigor que relaten una redempció que va portar cua. Escapatòries per aconseguir la immortalitat. La misericòrdia potser et farà cèlebre al cap dels anys, la via ràpida és ballar despullada pels carrers i  llançar-se al buit, preneu-ne nota.